Bonaventura de Bagnoregio

Doctor de l'Església
Bonaventura de Bagnoregio

Biografia
Naixement	(it) Giovanni Fidanza 1221 Bagnoregio (Itàlia)
Mort	15 juliol 1274 (52/53 anys) Lió (França)
Cardenal
3 juny 1273 –
Cardenal bisbe d'Albano
1273 (Gregorià) – 1274 (Gregorià) ← Raoul de Grosparmy – Bentivenga da Bentivengi → Diòcesi: bisbat suburbicari d'Albano
Bisbe
Ministre General de l'Orde dels Franciscans
Superior general
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de París
Activitat
Camp de treball	Teologia, administració i gestió de l'Església, escolàstica, predicació, ministeri cristià, escriptura científica, filosofia, Misticisme cristià, educació, pregària i religious formation (en)
Ocupació	teòleg, clergue regular, professor lector, professor d'universitat, escriptor, pare, filòsof, místic
Ocupador	Universitat de París
Professors	Alexandre de Hales, Eudes Rigaud i Jean de la Rochelle
Alumnes	John Peckham i Mateu d'Acquasparta
Orde religiós	Franciscans
Consagració	Gregori X
Enaltiment
sant
Festivitat	15 de juliol
Patró de	Cochiti Pueblo (en)
Obra
Obres destacables (segle XIII) Collationes in Hexaemeron (en)

Bonaventura de Bagnoregio italià: Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274),^[1] nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. Fou el setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors i també cardenal bisbe d'Albano. Va ser canonitzat el 14 d'abril de 1482 pel papa Sixt IV i declarat Doctor de l'Església l'any 1588 pel Papa Sixt V amb el qualificatiu de "Seràfic" (en llatí : Doctor Seraphicus). El seu dia de festa és el 15 de juliol. Molts escrits que es creien seus a l'edat mitjana són ara recollits amb el nom de Pseudo-Bonaventura.